El dia 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya.
Les nacions es defineixen per unes tradicions i característiques pròpies que agrupen una determinada comunitat. Trobem diferents elements aglutinadors , sent els més comuns la religió, la ètnia o la cultura.
A Catalunya una història i llengua pròpia configuren la nostra identitat nacional. El Barça , com a club català que és, reconeix el "català" com a llengua pròpia, d'ús normal i preferent en totes les activitats de l'entitat. El català és una llengua mil · lenària, documentada al " Fòrum iudicum "i les" Homilies d' Organyà ". Les circumstàncies polítiques han condicionat el seu estudi i foment, o la seva persecució i menyspreu. En aquest últim cas la fermesa de la població ha fet, fa i farà possible el seu manteniment.
Veiem l'escut del FC Barcelona i trobem un altre dels símbols de Catalunya : la bandera catalana ("la senyera "). La part superior de l'escut recull la bandera de Barcelona, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i la creu de Sant Jordi . Pertany a l'escut heràldic dels comtes de Barcelona, L'expansió territorial va donar pas al Principat de Catalunya.
Existeix una romàntica llegenda sobre l'origen de les quatre barres. Ens remuntem al segle IX , els anys de Guifré "el Pilós "(840-897), fundador de la Dinastia comtal de Barcelona. Segons explica un text del segle XII ("Gesta Comitum Barcinonensium ") el comte Guifré va acudir en ajuda de l'emperador i rei franc Carles el Calb per lluitar contra els normands, que amenaçaven l'imperi. Després de la batalla i amb l'enemic vençut, el comte ferit de mort li demana a l'emperador un emblema heràldic per portar al seu escut, daurat i sense cap dibuix. El rei va posar els dits en la ferida oberta de Guifré i, amb els dits plens de sang, els passa per sobre de l'escut, donat lloc a les quatre barres sobre fons daurat. Una versió amb poca veracitat històrica.
Aquest bloc es va obrir el juliol del 2008. Per tant avui és el tercer "11 de setembre "que compartim. Imagino el teu estranyesa davant tantes referències històriques i escassos comentaris esportius. És una modesta resposta a la sentència del Tribunal Constitucional del passat mes de juny, del conseqüent trencament a la sobirania del poble de Catalunya manifestada en un referèndum legal, i l'atropellament a les atribucions del Parlament de Catalunya , format per representants escollits democràticament. El superarem.
(traducció de l´entrada original publicada el 11 de setembre de 2010)
Salutacions. VISCA EL BARÇA!
(fotografies propietat dels seus autors)
No hay comentarios:
Publicar un comentario